La cirurgia com a acte.
La pell com a superfície
de significat.
MORPH_001
com a expressió
artística i identitària.
MORPH · 2025
No és bellesa.
És transformació.
La cirurgia plàstica com a territori artístic,
performatiu i identitari. No per corregir:
per construir. Per decidir. Per desafiar
la forma que altres esperen del cos.
Referents
Tipografia
Els títols de les obres
estan escrits en grec.
No és una decisió estètica.
És una decisió conceptual.
Els cànons de bellesa
occidental neixen allà.
Impacte primer.
Color
La paleta cromàtica
s'extreu de la pell.
Composició
Cap element busca l'estabilitat.
Les imatges canvien d'escala, es desplacen, trenquen alineacions.
El text té poc pes visual: mides petites, molt espai buit, jerarquia molt controlada.
El cos apareix abans que el significat.
La imatge parla primer.
La lectura arriba després.
Edició impresa.
Format A5.
200 exemplars numerats.
Intervencions
006 — Set obres
ΟΜΟΡΦΙΑ ΣΤΗΝ ΓΗΡΑΣΙΑ
La bellesa a la vellesaAquesta intervenció explora la pell com a superfície on el temps es fa visible. En lloc d’amagar plecs o tensar la pell, el procediment intensifica la caiguda natural de la pell fins a convertir-la en l’element central de la aparença. Les arrugues i els plecs s’amplifiquen deliberadament i es transforma allò que normalment es corregeix en una forma d’expressió visual. La cara deixa de buscar equilibri o simetria i passa a construir-se a partir de la gravetat, el pes i la textura de la pell. Té la intenció de rehivindicarla obsessió per la pell perfecta sense textura ni arrugues de l’edat.
ΘΕΛΩ ΠΕΡΙΣΣΟΤΕΡΑ ΧΕΙΛΗ
Vull més llavisAquesta intervenció porta al límit la idea dels llavis com a element atractiu. En canvi de buscar proporció o harmonia, el volum s’exagera fins a ocupar tot el rostre i convertir-se en el centre absolut de la imatge. Allò que es considera desitjable es repeteix i s’intensifica fins a perdre el seu sentit inicial, transformant-se en una forma excesiva que ya no respon a una idea real de bellesa.
ΤΕΛΕΙΕΣ ΓΩΝΙΕΣ
Angles perfectesAquesta intervenció parteix de la idea actual de rostre perfecte, amb molta influencia per les xarxes socials i la necessitat de mostrar sempre una imatge controlada. El procediment es tracta a copiar el rostre del subjecte i col·locar tres versions artificials als costats de la cara original, generant una estructura quadruple. D’aquesta manera, no importa des d’on es miri: siempre es veu una cara frontal, simètrica i considerada “perfecta”. S’elimina el perfil, l’error i la variació, substituint-los per una repetició constant de la mateixa imatge ideal. El rostre deja de ser canviant i passa a estar pensat únicament per ser sempre ben vist.
ΠΩΣ ΚΑΤΑΝΑΛΩΝΟΥΜΕ
Com consumimAquesta intervenció altera l’estructura del rostre substituint els ulls per dents. La mirada deixa de ser una acció passiva i es transforma en un gest agressiu. Veure ya no és només percebre, sinó devorar, jutjar i consumir. Planteja una crítica a la manera com observem les imatges i els cossos: una mirada que dissecciona, que busca defectes i que exerceix una pressió constant sobre allò que mira. Els ulls transformats en dents simbolitzen una percepció que no només observa, sinó que mossega. Así, mirar esdevé un acte de violència simbòlica, on la percepció es barreja amb el judici i el desig de consumir allò que veiem.
0 ΑΙΣΘΗΣΕΙΣ
0 SentitsAquest procediment elimina els sentits i talla qualsevol connexió amb l’exterior. Només queda la forma: muda, tancada i alliberada de qualsevol expressió. En absència de percepció, desapareixen els mecanismes que construeixen els estereotips. Sense mirar, sense tocar i fora dels codis habituals, el cos deja de ser un objecte de judici.
Aquest projecte no resol res.
Pregunta qui decideix, per a qui,
i amb quines eines culturals s'ha construït.
La pregunta queda oberta. El cos, també.